E
Susanna té una casa enllà de la ribera.
 F#m
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
      E
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
           G#m                        A
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
        E
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
      G#m
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
          E
que ella té un amor per sempre.
      G#m
I voleu fer el camí amb ella.
    A
I sabeu que ella el fa a cegues.
    E
I sabeu que ella es confia,
F#m                                      E
que el seu cos es dóna al vostre per no res.


I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: "Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...".
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.